La II RePúBLicA eN pOqUeS PaRauLEs

actes II República

2008-12-16T23:38:00.000+01:00

Us demanem la vostre col·laboració:

En motiu de la celebració que ICV-IdB realitza cada any en motiu de la commemoració de la II República, us demanem ajuda.

Tot hi que no us podem avançar molta informació us demanem que qualsevol persona que tingui informació, fotografies, llibres, històries, anècdotes, records de qualsevol tipus de la II República a Banyoles i que estigui d'alguna manera relacionada amb la plaça Major de Banyoles ens la pugui donar-la o cedir-la.

Si teniu quelcom que ens pot ajudar poseu-vos en contacte a: joan.luengo@gmail.com

Recordeu que podeu col·laborar en l'elaboració de l'exposició i les activitats d'aquest any, us estarem molt agraïts.

Moltes i moltes gràcies:

Comissió de Cultura, Educació, Joventut i Memòria Històrica d'ICV-IdB

Grarn èxit de l'exposició "la II República en poques praules"

2008-05-03T13:02:00.003+02:00

Després de 15 dies d’exposició, han passat per aquesta unes 700 persones.

L'organització calcula que sumant totes les persones de les diferents activitats hem arribat a les 1.000 persones

Per tant és un gran èxit.

Moltes gràcies a tothom!

Salut i república!

CuLtUrA

2008-05-01T17:45:00.005+02:00

Revolucions i rebel·lions culturals

La Segona República va propiciar un esclat de creativitat en tots els àmbits artístics i culturals: el teatre (La Barraca)i la poesia de Federico Garcia Lorca, la pintura de Pablo Ruiz Picasso, tot el grup de la Generació de 1927 ( Alberti, Hernández, Cernuda, Salinas. Guillén... ), Gregorio Marañón, Manuel Machado, Miguel de Unamuno, i tants altres.

Però el nou règim va intentar democratitzar la cultura, fer-la arribar a la gent del poble: va trobar 50 ciutats dotades de biblioteques, i en va crear 5.000 de noves, incloses les circulants, que havien de portar llibres a les zones rurals. El pressupost per a l’adquisició de llibres es multiplicava per 20.

També els sindicats i partits partidaris de la República es van preocupar de la formació personal dels treballadors, amb Ateneus Obrers i Cases del Poble, on s’aprenia Esperanto o es cantaven cançons corals...

De dalt a baix:El Guernica de Picasso que reflectéix la brutalitat del feixisme,Grup de teatre “La Barraca”,El pavelló Mies van der Rohe de Montjuic.

MeNTrestant a BAnyOLeS...

L’època republicana va significar canvis importants en l’activitat cultural de Banyoles.

Les entitats ja existents ( d’ensenyament de l’Esperanto, de protecció de la llengua

i cultura catalanes, de teatre, de foment sardanístic...) van rebre un recolzament

més intens i se’n va impulsar la creació de noves ( “Palestra”, la creació del Museu

Arqueològic i de la Junta de Museus, de la Biblioteca ).

14 d'abril

2008-04-14T19:23:00.001+02:00

Avui 14 d'abril la bandera tricolor republicana ha onejat a l'entrada de l'Ajuntament de Banyoles

iNtrOduCciÓ

2008-04-14T19:20:00.001+02:00

El 12 d’abril de 1931 se celebren eleccions municipals a l’Estat Espanyol que van guanyar, en les principals ciutats, les forces republicanes. Aquestes eleccions impossibilitaren la maniobra del rei Alfons XIII de retornar a la Constitució monàrquica i antidemocràtica de 1876, interrompuda per la Dictadura del general Miguel Primo de Rivera, i la Dictablanda de Dámaso Berenguer.

Francesc Macià proclamant la República catalana des del balcó de la Generalitat de Catalunya a Barcelona

El rei, després de constatar que ni l’exèrcit ni les forces repressives estan en condicions d’imposar-se a la voluntat popular, anuncia la seva abdicació i fugida del país mentre les forces republicanes instauren la Segona República el dia 14 d’abril, data en què Francesc Macià proclama també la República Catalana. S’inicia així el període de convulsions, però també de transformacions positives, que s’acabarà el dia 1 d’abril de 1939, sota el foc de les armes feixistes.

Podem dividir el període en:

· un bienni ( 1931- novembre de 1933) de coalició entre els partits burgesos i el Partit Socialista, presidit per Niceto Alcalà Zamora i per Manuel Azaña, que va atorgar el vot a les dones ( gràcies a la lluïta de Clara Campoamor, Victòria Kent, Dolores Ibàrruri, Margarita Nelken, i moltes altres ), va concedir l’Estatut d’Autonomia a Catalunya, es va eliminar la confessionalitat i es va iniciar la reforma agrària, període en el qual les forces més conservadores ja van intentar un cop militar ( general Sanjurjo, 1932 ) i els anarquistes, la revolució social

· el “bienni negre” de govern de dreta ( novembre de 1933- febrer de 1936 ), en què se suspenen les mesures de reforma i l’autonomia de Catalunya. El perill d’una dictadura feixista a través de la presa pacífica del poder per part de Gil Robles ( a la manera de Dollfus, Hitler o Mussolini ) origina un intent fracassat de revolució l’octubre de 1934, que va acabar amb l’empresonament de 30.000 persones, inclòs el President Companys

· el triomf del Front Popular ( febrer 1936-juliol 1936 ) obre les portes de les presons i instal·la un govern socialista que reprèn les polítiques de reformes socials, fet que va desencadenar el cop feixista i la guerra civil.

MeNTrestant a BAnyOLeS...

Les eleccions municipals van donar, a Banyoles, la victòria a la Lliga Regionalista ( de dretes, set regidors: Pere Ametller, Miquel Boix, Josep Corominas, Rafael Hostench, Manuel Prat, Esteve Costa, Narcís Malagelada ) per 2.769 vots.

Els partits d’esquerres ( 2.729 vots ) van obtenir sis regidors: Francesc Boixó, Jacint Masgrau, Joan Duran, Amadeu Vilardell, Joan Gussinyé, Ramon Mata.

Celebració del primer any de República pels carrers de Banyoles

Cal tenir en compte que les llistes eren obertes i que cadascun dels votants (que tan sols eren el 25% dels habitants, tan sols homes majors de 25 anys ) podia emetre 5 vots als candidats preferits. Els 40 vots de diferència, per tant, corresponen a 8 persones.

La notícia de la proclamació de la República Catalana per part de Francesc Macià va originar una certa confusió, i l’Ajuntament es va constituir dues vegades successives: primer, sense els regidors de la Lliga Regionalista, en semblar, segurament, perillós que un partit monàrquic ostentés l’alcaldia en el marc de les transformacions que s’estavàven produïnt, tant a Catalunya com a l’Estat Espanyol; calmada la situació, es va tornar a constituir per segona vegada, ara amb tots els regidors electes, tot i que la majoria ( La Lliga Regionalista ) va preferir mantenir-se a l’oposició.

Dones celebrant la proclamació de la República a Banyoles. En el cartell es llegeix:”La gent d’ordre som nosaltres”

La proclamació de la República es va celebrar amb sardanes, en un ambient festiu i exempte de cap violència.

Les transformacions que va significar per a la nostra ciutat la República són molt diverses:

· algunes decisions de la vida quotidiana es van començar a decidir a través de votacions populars (lloc de celebració del mercat del bestiar)

· creació de noves escoles ( parvulari del carrer de la Rambla, parvulari del plaça de la Font )

· preocupació de les autoritats municipals per temes ecològics ( qualitat de l’aigua, clavagueram ) i socials ( mesures de seguretat i higiene en el treball)

· impuls de les cooperatives de treballadors

· aplicació de les lleis generals de caire social: protecció de la maternitat, divorci, arrendaments rurals...

L’entrada de les tropes feixistes, el dia 8 de gener de 1939, anul·larà tot això i enfonsarà la ciutat en la nit de la pitjor dictadura.

Retall de l’acte de proclamació de la II República escrita pel secretari de l’Ajuntament on es pot llegir:

“Des del balcó, es proclamà la República Catalana a les nou del vespre dirigint paraules al públic els Srs. Lluís d’Ameller Baquedano, Ramón Mata Coll i Jacint Masgrau Butiñá.”

Cartell del festeig que es va fer el 15 d’abril de 1931 a Banyoles

2008-04-14T19:13:00.001+02:00

Benvingut/da a aquesta exposició:

Després de 77 anys d’haver-se proclamat la II república al nostre país, hem decidit recordar el que va passar en aquells 8 anys.

Així doncs t’endinsaràs en una època passada on moltes de les idees i projectes que es van dur a terme en aquell moment podrien ser força actuals.

Una època que ha quedat amagada rere els 40 anys de dictadura franquista, i que cal que expliquem per tal de recordar.

Et donem la benvinguda i esperem que el record d’aquest fet et sigui de profit

RePrEssiÓ

2008-04-14T19:12:00.002+02:00

Afusellats, exilitiats,morts i empresonats

Aquestes són les víctimes de la nostre comarca després de la Guerra Civil:

Banyolins afusellats per autoritats franquistes (8 persones):

Llorenç Busquets i Malagelada
Joaquim Colomer i Camps
Ernest Corominas i Collell
Sebastià Cufí i Barçeló

Isidre Pigem i Pérez
Joan Ribas i Sala
Martirià Serramontmany i Planas
Joan Tarrats i Manlleu

Altres afusellats del Pla de l’Estany (15 persones)

Jaume Pey i Serramitjana (Cornellà del Terri)
Josep Ribas i Font (Palol de Revardit)
Isidre Bramon i Franch (Porqueres)
Joan Boix i Perdorsa (St. Esteve de Guialbes)
Narcís Fontanella i Caritat (St. Esteve de Guialbes)
Josep Freixas i Pons( St. Esteve de Guialbes)
Joan Comas i Tatger (Serinyà)

Lluís Ventura i Moller (St. Esteve de Guialbes)
Benet Ferrer i Vinyals (St. Miquel de Campmajor)
Joan Coronas i Garganta (Serinyà)
Josep Portas i Alegri (Serinyà)
Joan Vila i Roca (Serinyà)
Josep Serra Sala (Vilafreser)
Melcior Serra Sala (Vilafreser)
Bonaventura Oliva i Viñas (St. Esteve de Guialbes)

Banyolins exiliats (136 persones):

Montserrat Alfonso i Ribera
Josep Ametller i Ribera
Pere Angelats i Roca
Teresa Baró i Coll
Francesc Boada i Fona
Francesc Boixó i Geli
Miquel Boixó i Geli
Salvador Bonal i Quintana
Esteve Boschmonar i Font
Ramon Bover i Arades
Dolors Bover i Pujol
Maria Bover i Pujol
Jacint Bramon
Llúcia Bramon i Llorens
Angela Brunyol i Vila
Carme Buenaventura i Soler
Joan Burgas
Bonaventura Burrisser i Vila
Maria Buerriser i Vila
Lluís Camós i Coll
Magdalena Carles i Grabuleda
Josep Carles i Masó
Joaquim Gratacó i Font
Caritat Gratacós i Funtané
Josep Gratacós i Funtané
Joaquim Gratacós i Massanella
Joan Gussinyé i Mas
Josep M. Gussinyé i Alfonso
Jordi Gussinyé i Alfonso
Jordi Gussinyé i Alfonso
Margarida Gussinyé i Alfonso
Joaquim Juanola i Casals
Josefa Juanola i Casals
Montserrat Juanola i Oriol
Narcís Joanola i Oriol
Enrinc Juncà i Busquets
Josep Juncà i Juscafresa
Miqul Juncà i Juscafresa
Baulidi Juscafresa i Serrat
Maria Llandrich i Tarradellas
Vicenç Marcó i Romans
Jacnt Masgrau i Butinyà
Andreu Masó i Vila
Maria Masós i Planas
Josep Matamla i Rescans
Josep Mateu i Dilmè
Francesc Mayolas i Poch
Maria Mayolas i Poch
Joan Mayolas i Culubret
Maria Mir i Rubirola
Josep Molins i Burgas
Francesc Monjo i Dilmè
Joaquim Montagur i Comerma
Josep Nierga i Planas
Lluís Oliva i Buch
Consol Oliva i Camps
Maria Oliveras i Carreró
Miquel Oliveres
Dolors Oriol i Malagelada
Pilar Oriol i Malagelada
Rosa Oriol i Malagelada
Vicenç Orts i Escaríhula
Joan Orts i Frigola
Josep Pagés i Rigau
Carme Pagès i Gratacós
Isídre P. Palmada i Llorà

Manuel Carles i Masó
Maria Carles i Masó
Benet Casadevall i Dausà
Juli Coderch i Carles
Maria Coll
Josep Coll i Coromines
Sebastià Coll i Coromines
Benet Coll i Tubert
Josep Coll i Tubert
Maria Collell i Abril
Llibertari Collell i Vila
Josep Comas i Darnès
Joan Congost i Masó
Enric Cubarsí i Vilaseca
Joaquim Cufí i Barceló
Carmes Domènech i Perich
Teresa Domènech i Perich
Benet Dilmè i Oller
Reresa Dilmè i Pagès
Esperança Feliui Carreras
Carme Font Marcó
Josefa Frigola i Plana
Joan Palmada i Serinyà
Bonaventrua Pau i Soler
Joan Pinsach i Castanys
Dolors Planas i Font
Carme Planella
María Poch i Pardàs
Francesc Prat i Planagumà
Jeroni Part i Planas
Maria Prat i Planas
Maria Prat i Serra
Josep Prat i Serra
Dolors Pujol i Soler
Josep Reverter i Barnola
Monsterrat Reverter i Vila
Margarida Ribas i Buenaventura
Maria Ribas i Buenaventura
Miqeul Ros i Vinardell
Joan Roura i Font
Pere Rovira i Llandrich
Jordi Rovira i Llandrich
Antoni Rubió i Mogica
Joan Rustullet i Gironella
Jacint Salvatella i Plujà
Jacint Salvatella i Baró
Rosa Sanz i Sanz
Joaquim Sarquella i Dellunder
Carmes Sarqulla i Pujol
Francesc Sarquella i Pujol
Maria Saubí i Darnés
Narcís Saubí i Darnés
Mercè Serinyà
Josep Serra i Xargay
Narcís Serra i Xargay
Josep Soler i Pagès
Maria Soler i Pagès
Magdalena Torres i Mach
Joaquima Toroella i Brugué
Miquel Verdaguer i Bramon
Josep Verdaguer i Juanola
Pere Verdaguer i Juanola
Enric Vila i Bramon
Marià Vila i Bramon
Maria Vila i Pons
Francesc Xabé i Dilé

Banyolins morts en camps de concentració francesos

· Rosa Pujol i Roura

Banyolins morts en camps de concentració alemanys

· Joaquim Batlle i Camps

· Antoni Oliva i Camps

· Joan Solé i Solé

· Josep Port Ferrer (Porqueres)

Banyolins empresonats (114 persones)

· Josep Abulí i Serevosa

· Josep Ameteller i Gratacós

· Joaquim Angelats i Matamala

· Josep Angelats i Matamala

· Vicenç Arnau i Vilagrassa

· Joaquim Aurich i Gironès

· Josep Banal i Pineda

· Maria Banal i Pineda

· Ricard Baseberas i Batista

· Miquel Bech i Tremoleda

· Pere Boada i Roura

· Pere Bosch Dutras

· Joan Bosch i Riera

· Joesp Bover i Pujol

· Pere Bramon i Planas

· Salvador Bramon i Planas

· Pere Brunyol i Vila

· Frances Buenaventura i Soler

· Narcís Buenaventura i Soles

· Enric Buixasa i Sala

· Salvador Buquets i Fernandez

· Sebastià Busquets i Malagelada

· Concepció Camps i Alemany

· Emili Canadelli Pla

· Josep Cartig i Sitjà

· Joan Carreras i Carré

· Josep Casadevall i Soler

· Joaquim Casellas i Casals

· Melcior Coll i Casadevall

· Emetreri Coll i Juanola

· Narcís Coll i Juanola

· Jaume Coll i Ramió

· Narcís Comas i Expósito

· Joaquim Comas i Momprou

· Margarida Comas i Serra

· Montserrat Costa i Masó

· Tomàs Costa Masó

· Francesc Costa i Serramitjana

· Jaume Cristina i Laporta

· Bonifaci Cufí i Barceló

· Bartomeu Domènech i Figueres

· Lluís Domènech i Perich

· Maria Domènech i Perich

· Josep Duran i Terrades

· Joan Estanyol i Roura

· Carme Ferreras i Funtané

· Elisa Farreras i Funtané

· Manuel Ferrando i Carbonell

· Coloma Font i Canals

· Melcior Font i Casadevall

· Enric Font Coll

· Martirià Pagès i Oriol

· Joan Palmada i Serrano

· Daniel Panadès i Serra

· Salvador Parella i Aradas

· Jaume Parès i Xargay

· Joan Frigola i Riebera

· Pere Funtané i Serra

· Narcís Fuster i Serramitjana

· Josep Gifre i Soler

· Ramon Gumà i Batlle

· Domènec Hernández i Arenas

· Carles Jordà i Masó

· Gregori Jordà i Masó

· Vicenç Jordà i Plnas

· Lluís Juanola i Coll

· Dolors Juncà i Canals

· Emili Lamina i Bertran

· Joan Llansó i Tomàs

· Josep Margalef i Guimerà

· Jaume Masó i Angelats

· Joan Masó i Coll

· Segundo Mompió Gómez

· Manuel Monstserrate i Gazulla

· Josep Pascual i Casamont

· Francisco Perera del Río

· Marc Planas i Mitjà

· Miquel Planas i Roura

· Pere Privat i Curós

· Josep Puigdevall i Roca

· Josep Puigvert i Ros

· Joan Raulí i Vendrell

· Josep Roca i Coma

· Josep Roca i Roca

· Josep Roura i Mateu

· Ramons Roura i Pararols

· Josep Roura i Puigblanquer

· Josep Saderra i Puigfarrer

· Miquel Samaniego i Riera

· Carme Sánchez i Vives

· Dolors Sánchez i Vives

· Joan Sarquell i Roca

· Emili Saurina i Bertran

· Pere Saurina i Feliu

· Jaume Segarra i Poblet

· Francesc Serra i Carrero

· Jesús Serra i Carrero

· Joan Serradell i Buixasa

· Andreu Serrat i Camó

· Pere Surroca i Roura

· Vicenç Surroca i Roura

· Llorenç Tarradellas i Pol

· Narcís Tarrès i Juncà

· Miqeul Teixidor i Arades

· Joan Teixidor i Costa

· Joesp Teixidor i Rubirola

· Joan Torrent i Camps

· Dolors Turró i Olivas

· Pere Vila i Bramon

· Joan Vila i Vila

· Salvador VIlarnau i Massot

· Joan Xabé i Dilmé

Banyolins morts a la presó (3 persones)

Vicenç Buenaventura i Pigem
Pere Casadevall i Font
Miquel Planas Camós

Banyolí mort al maquis (1 persona)

Josep Serra i Carrero

Banyolins internats en camps de concntració franquistes

(33 persones)

Joan Angelats i Roca
Gerardo Barba Vegullas
Josep Blanch i Coll
Joan Callís
Joan Comajoan i Joher
Jaume Comajoan i Julian
Frederic Coromines i Planellas
Jaume Cubrasí i Vilaseca
Domènec Cubiñà
Lluís Dilmé i Congost
Josep Gracia i Serra
Francesc Grabuleda
Salvador Juncà i Busquets
Pere Marquès i Caules
Gaspar Masgrau i Butinyà
Lluís Masgrau i Pons

Gaspar Masós i Planas
Antoni Noguer
Josep Noguer i Pau
Joaquim Olivai Buch
Joan Pi i Vila
Pere Pigem i Terradas
Jaume Pujol i Ardid
Josep Riera i Corominas
Àngel Rustullet i Congost
Joan Rustullet i Congost
Marca Sala i Dalmau
Francesc Salvatella i Malagelada
Baudili Sitjà i Turró
Ramon Sarquella i Tarrades
Josep Trullàs i Saló
Pere Vila i Gimbernat

Banyolins que van formar part de batallons de soldats treballadors (42 persones):

Joaquim Ametller i Portella
Pere Badia i Aubert
Francesc Bosch i Coll
Narcís Brunsó i Prats
Ramon Caixàs i Costa
Joan Carboner i Carboner
Moquel Coll i Expósito
Joan Congost i Mayolas
Felip Costa i Coll
Joaquim Domènech i Perich
Salvador Estela i Busquets
Martí Font i Arbat
Lluís Frigola i Ribera
Salvador Granager i Feu
Joaquim Ginestera i Tena
Diego González i Esteban
Jaume Grabuleda i Oriol
Lluís Mainadé i Ribas
Jaume Masó i Callís
Joan Nierga i Planas
Pere Oliveras i Clapés

Mercel Parramon i Maguegra
Jaume Pagès i Pla
Lluís Pey i Serramitjana
Joan Pijoan I Bosch
Enric Planas i Pararols
Joan Prat i Oriol
Gonçal Prat i Tarrés
Ferran Privat i Tarrés
Miquel Reig i Pujolàs
Joan Ribas i Buenaventura
Sebastià Roig i Serra
Maniel Saderra i Puigfarrer
Pere Saurina i Bardi
Antoni Serra i Vinardell
Joan Simon i Corominas
Josep Soler i Cros
Joan Tarrades i Padrosa
Josep Torrenti Camós
Agustí Tur i Morató
Miquel Turró i Morató
MIqeul Turró i Pla
Agustí Viñals i Tabarner

Seria molt difícil explicar les vivències de totes les persones i familiars que surten en aquestes llistes, a continuació us mostrem dos casos:

Llorenç Busquets Malagelada

Alcalde de Banyoles l’any 1938 per part del PSUC

Afusellat per autoritats franquistes

Últimes cartes escrites per Busquets a la presó, amagades entremig de la roba per tal de que no fossin detectades. La família les va rebre l quan ell ja era mort. En rentar-les van notar que entremig de la roba hi havia les cartes. En aquestes en Llorenç Busquets s’acomiadava de la família.Poc dies després d’haver estat afusellat va rebre l’indult . En el certificat de defunció consta que va morir d’un atac de cor.

En la següent foto surten les quatre generacions de can Llens (casa on vivien els Busquets). A la dreta, Llorenç Busquets i Malagelada, ala seva dreta, el seu avi, Llorenç, i el seu pare Salvador, Dalt de la cadira, el fill de Llorenç.

Salvador Busquets (pare de Llorenç) va ser empresonat.

MARIA DOMÈNECH PERICH

Maria Domènech va nèixer a Girona el 1912. Era sastressa de professió. Va entrar al Partit Socialista Unificat de Catalunya i al Socors Roig pel novembre de 1936. D’aquesta organització va acabar sent Secretària. També va formar part del Comité de Dones Antifeixistes. Va esdevenir regidora de l’Ajuntament el dia 6 de maig de 1938, treballant a la Comissió de Cultura. Va fugir de Banyoles cap a França amb altres militants del PSUC.

Va passar la frontera dues vegades per intentar reconstruir el Partit durant l’any 1939. Va ser detinguda i torturada el mes de desembre junt amb altres banyolins del PSUC: Enric Font Coll, Joan Frigola Rivera, Joan Llansó Tomas (regidor de l’Ajuntament de Banyoles) , Josep Gifre Soler (regidor de l’Ajuntament) i Bartomeu Domènech Figueres ( el seu pare ). Va ingressar a la presó de Girona i se la va jutjar per “auxili a la rebel·lió”, que és la forma surrealista com els feixistes definien els que s’havien mantingut fidels a la legalitat democràtica i s’oposàven al cop militar. Va ser acusada per Catalina Reig Figueras, Teresa Malagelada, Esteve Rigau Sala, Maria Plana Reixach, Concepció Albaña Rusquellas, Joan Corominas Funtané i Terradas Coromina.

Va ser condemnada a 30 anys de presó. Va sortir en llibertat provisional el 23 d’octubre de 1954. Va treballar en la Fundació Maria Raventós i va morir el 1997 a l’asil de les monges. Està enterrada en un nínxol anònim del cementiri de Banyoles.

EdUcaCiÓ

2008-04-14T19:09:00.002+02:00

més escoles, ensenyament laic

El 1931 el darrer govern monàrquic destinava a Educació tan sols el 8 % del pressupost de l’Estat; la República va haver d’augmentar el pressupost en un 50%; de crear 10.000 escoles, menjadors escolars, 5.000 biblioteques escolars, augmentar els salaris als mestres ( que ja no van ser finançats amb diners municipals ); va duplicar el nombre d’estudiants de Batxillerat...

Nens de l’Acadèmia Ibèrica, en una foto de classe

MeNTrestant a BAnyOLeS...

En el mateix dia que s’inaugurava el primer Ajuntament republicà ja es va tractar el tema de la creació d’una escola-bressol. Vençudes algunes dificultats de tipus tècnic, finalment Banyoles va disposar de dues d’aquestes instal·lacions: la de la Rambla i la de la Plaça de la Font, aprovades en la Gaceta de Madrid del 5 de juliol de 1931 i adquirits els seus terrenys per l’Ajuntament en data 25 de juny del mateix any. L’esclat de la guerra va frustrar la construcció d’unes noves escoles públiques, que van acabar per ser instal·lades en les antigues escoles religioses.

L’acte del dia 10 de juliol de 1931, un dels primers plen celebrats ja va recollir l’interés per crear dos escoles de pàrvuls a la ciutat

Així, en aquells anys, van funcionar les escoles següents ( algunes d’elles d’origen religiós i que van ser rebatejades amb noms més adients a la nova situació política ):

· La Academia Ibérica ( a l’actual carrer de la Llibertat )

· Escola de la Vila ( plaça dels Estudis )

· La Divina Providència ( després, Francesc Macià ).

· El Sagrat Cor ( després Francesc Ferrer i Guàrdia ).

· Escola de les Carmelites ( després, Liceu Dalmau ).

· El Sol Ixent ( després Casa Nostra, carrer de la Canal )

· Escola d’Arts i Oficis ( plaça de la Font , Pia Almoina )

· Escola dels Germans Gabrielistes ( carrer Sant Pere, 10, rebatejada com de Jaume Balmes )

La TeRrA

2008-04-14T19:07:00.001+02:00

la gran batalla de tots els temps

Escut d la casa d’Alba

Ecut de la casa d’Alba

Espanya era el 1931 un país encara majoritàriament agrari, amb latifundis (tan sols 528 propietaris a Andalusia teníen més d’1.500.000 Ha) i jornalers sense terra, i una agricultura poc productiva. El problema de la terra va ser, potser, el més punyent i el que va enconar més la situació. El primer govern republicà va fer una reforma agrària (1932), centrada en expropiar les terres del Grandes de España. 200.000 Ha van passar a mans pageses, fet que va anul·lar el nou govern de dreta. La victòria del Front Popular va tornar a engegar la reforma, amb el repartiment d’un milió d’Ha. Junt amb el repartiment de terres, es va decretar que els salaris dels jornalers es fixarien conjuntament amb els sindicats pagesos, i la jornada de 8 hores per als jornalers..

El cop feixista va tornar les coses a la situació inicial, que és l’actual: la Duquesa d’Alba és la major receptora europea de subsidis agraris.

A Catalunya, el problema no era tant de pagesos sense terra com d’arrendaments rurals a curt termini. La Generalitat va fer la llei de contractes de conreu de 1934, que establia límits en la durada mínima dels contractes, la possibilitat de compra de la terra per part del pagès a un preu raonable i límits en el preu dels conreus. El tribunal constitucional va anul·lar aquesta llei, fent que, amb l’esclat de la guerra, el tema tornés a estar sobre la taula...i, llavors, la solució va ser molt més radical.

Escut de la casa d'Alba i manifestació pels carrers de Barcelona de la Unió de Rebassaires

MeNTrestant a BAnyOLeS...

Banyoles era encara una vila fonamentalment pagesa, i el problema de la terra és un dels que va heretar l’Ajuntament democràtic de 1931.

A la ciutat, diversos ciutadans treballaven per resoldre el problema: Jacint Salvatella i Prujà, nascut a Banyoles el 1898 i mort a l’exili a Prada de Conflent el 1975; camperol, milità a la Unió de Rabassaires. El maig de 1931 va formar part del nucli fundador del sindicat de pagesos Acció Social Agrària. Va ser president de la secció de Banyoles. Representant aquest sindicat el setembre de 1933 va participar en la constitució de la Federació Agrària Social Obrera de Banyoles, impulsada per la Unió Socialista de Catalunya. Durant la guerra civil va ser regidor municipal de l’agost de 1937 fins el setembre de 1938, en representació de la Unió de Rabassaires. Amb ell, en la fundació de l’Acció Social Agrària (1931) hi havia Boi Juscafresa, Joaquim Cufí i Josep Carles. Estava circumscrita a Girona. Dirigí una campanya de demandes de revisió dels contractes de conreu, presentades a Girona per arrendataris i parcers. Impulsà la federació dels sindicats agrícoles gironins, per a la qual cosa es va convocar una assemblea a Banyoles els dies 19 i 20 de març de 1932. Hi assistiren delegats de més de cinquanta sindicats, que representaven prop de 10.000 pagesos. Dos mesos més tard, els dies 15 i 16 de maig, se celebrà el congrés de constitució de l'Acció Social Agrària de les Terres Gironines, amb assistència de delegats de més de 150 poblacions de la circumscripció de Girona. Publicà "El Camp" que aparegué el 29 de desembre de 1931.

El maig de 1932, la van ampliar a tot Girona. En el congrés de constitució hi foren representades més de 150 poblacions de la demarcació territorial de Girona i s'elegí una Junta Directiva formada per: Joaquim Bec (president) Francesc Roura (vicepresident), Boi Juscafresa (secretari), Pere Porcalles, (interventor) i els vocals Miquel Pla, Salvador Rovira, Miquel Vidal, Francesc Vila i Joan Viladevall.

A finals de 1932 arran de les eleccions al Parlament de Catalunya, constituí una candidatura conjunta amb sectors federals amb el nom d'Esquerra Federal Agrària Obrera. El rotund fracàs d'aquesta aventura electoral significà el final de la Federació. Una part dels seus efectius s'incorporaren a la Unió de Rabassaires i una altra participaren, el setembre de 1933, en la constitució de la Federació Agrària Social Obrera, vinculada a la USC. En aquesta darrera Federació hi participaren, entre d’altres, Josep Carles Masó, Joaquim Cufí Barceló, Pere Rovira, Jacint Salvatella Prujà, Narcís Saubí i Vicents Tarrats. Publicà “El Lluitador”.

Tampons de diferents associacions de Banyoles (de dreta a esquerra); Sindicat agrari de acció social, comitè de guerra comissió de treball i PSCU, Homes treballant en la sega amb una màquina i per últim un pagès amb la típica barretina catalana.

InStiTuCiOnS

2008-04-14T19:05:00.001+02:00

El nou règim va establir noves institucions més democràtiques. L’estat deixava de ser confessional, s’establia l’autonomia municipal, amb elecció popular directa d’alcalde. Es reconeixia la figura del Referèndum.

El Parlament va esdevenir unicameral, eliminant el Senat ( cambra de la noblesa ).

Els Estatuts d’autonomia de Catalunya i Euskadi van establir un President, un Parlament i un Consell Executiu. També Galícia hauria disposat d’aquesta autonomia, de no haver-ho impedit l’esclat de la guerra.

MeNTrestant a BAnyOLeS...

Banyoles va aprofitar les noves regles institucionals i l’autonomia en la mesura que li va ser possible. Va prendre decisions per mitjans democràtics (referèndum sobre la ubicació del mercat del bestiar a la Plaça del Monestir o a les Rodes ); va intentar impedir l’obertura de prostíbuls; va actuar detenint elements d’extrema dreta que van destruir plaques amb els noms de carrers, i, ja en època de la guerra, va emetre moneda pròpia i va decretar la municipalització de l’habitatge.

Val a dir, però, que la potencialitat democràtica va quedar estroncada no solament per l’esclat de la guerra civil, sinó per la dissolució dels ajuntaments democràtics en ocasió dels fets d’octubre de 1934.

EcOnOmiA

2008-04-14T19:04:00.002+02:00

A l’ombra del crack del 29

Espanya era, en 1930, un dels països més endarrerits d’Europa. Predominantment pagès, la seva agricultura era de secà, cerealística, poc productiva, amb una manca gairebé absoluta de maquinària moderna. Una gran part dels pagesos eren jornalers sense terres pròpies.

La indústria estava mancada de primeres matèries vitals i de fonts d’energia; els treballadors rebien una salaris miserables i poques de les empreses eren competitives a nivell internacional. Les relacions entre empresaris i treballadors eren gairebé impossibles d’empitjorar: violència, autoritarisme, manca de diàleg.

El sector financer estava dominat per una mentalitat conservadora.

Tots aquests factors resultaven agreujats per la crisi de 1929 que va privar Espanya de mercats on vendre productes agraris i va tallar de soc a arrel les primeres grans inversions estrangeres en sectors com la telefonia, el refinat de petroli, etc.

La República mai va poder gaudir d’un entorn econòmic favorable per poder desenvolupar les idees de modernització, tot i que ningú hauria pogut imaginar el retrocés que el franquisme va significar: fins a mitjans dels anys 50 no es va recuperar el nivell de producció de 1930

MeNTrestant a BAnyOLeS...

Banyoles tenia una economia extremadament tradicional, centrada en activitats de molt poca volada: el cuir, les saques, enforcar alls...

Però també aquí es va notar la crisi general, sobre tot en l’àmbit de la construcció.

Els governs municipals republicans van intentar donar feina als aturats (clavagueres, escoles, cementiri ), i l’actuació dels sindicats durant la guerra va intentar pal·liar l’atur repartint la feina.

A la nostra ciutat, els edificis religiosos no van ser cremats, sinó utilitzats en activitats productives. Per exemple, Santa Maria dels Turers va esdevenir seu de tallers de fusteria.

Diferents vistes de com es va utilitzar l'esglèsia de Sta Maria, que es va conertir en un taller de fusteria. Bitllets i monedes utilitzades durant aquella època.

La NoVa DonA

2008-04-14T19:03:00.002+02:00

En el lloc que es mereix

En 1930 hi havia més de 7 milions d’homes que treballaven per un salari, en front d’un milió de dones. D’aquestes, un 80% eren solteres o vídues. Cobraven la meitat del salari masculí, Més del 50% de les dones eren analfabetes. No hi havia llars d’infants on deixar els nens petits fills de mares treballadores. Les dones no podien treballar sense el permís del marit, ni tenir un negoci propi. El salari de les dones el cobrava el seu marit.

Insultar o desobeir el marit, com l’adulteri, eren delictes castigats amb presó.

Moltes dones van lluïtar per canviar aquesta situació: Clara Campoamor, Margarita Nelken, Victoria Kent, Dolores Ibárruri, Federica Montseny, cadascuna des de la seva ideologia.

La Segona República va reconèixer el dret de vot de les dones; l’accés a qualsevol tipus de responsabilitat pública, el matrimoni civil i el divorci, la patria potestat compartida entre pare i mare. El 1936 es legalitza l’avortament a Catalunya.

Es va reglamentar el permis de maternitat; el salari havia de ser igual per a homes i dones.

Fotos de dalt a baix: Clara Campoamor, margarita Nelken, Victòria Kent, Dolores Ibárruri i Frederica Montseny

MeNTrestant a BAnyOLeS...

També a Banyoles les coses van canviar una mica per a les dones. A les eleccions municipals de 1934, les dones exerceixen el seu vot; Rosa Pujol i Roura, nascuda a Banyoles el 1892 i morta a Angoulême el 1939, va ser regidora de l’Ajuntament de Banyoles des de l’octubre de 1938 fins a començaments de 1939 pel PSUC ( actualment té un carrer dedicat a la ciutat); moltes dones van tenir un paper important en la vida política i cultural.

Foto dalt dreta: Dones netejant la roba en un rec de Banyoles. Foto dalt esquerra: dones fent un paseig amb bicicletas. Foto baix dreta: Rosa Pujol i Roura. Foto baix esquerra: dones treballadores

SuFrAGi UniVersAL

2008-04-14T19:00:00.002+02:00

Les primeres eleccions constituents (1931) de la nova Espanya Republicana van donar el següent resultat:

Electors: 6.707.470 Participació: 70,14%

Dreta i centre ( 38,76% ): 1.823.564 vots ( 160 diputats ).

Esquerra ( 61,24% ): 2.881.056 vots ( 279 diputats ).

Va governar una coalició republicana i socialista, que va engegar reformes de tot tipus: militar, laicitat, agrària, educació, lleis socials..., en mig de tota mena de dificultats: crisi econòmica, hostilitat de l’Església Catòlica, un intent de cop militar (1932), aixecaments anarquistes...

Les segones eleccions (1933) amb ot d’homes i dones, van donar el següent resultat:

Electors: 12.652.238 Participació: 67,46%

Dreta i centre ( 63,46% ): 5.417.200 vots ( 372 diputats ).

Esquerra ( 36,53% ): 3.118.000 vots ( 94 diputats ).

El nou govern de dreta va aturar i anul·lar totes les mesures del bienni d’esquerres, i en front del perill d’una dictadura feixista de Gil Robles hi va haver un intent revolucionari a Astúries. El govern va reaccionar amb milers d’afusellats, 30.000 empresonats i l’anul·lació de l’autonomia de Catalunya.

Les darreres eleccions democràtiques de la República es van produir el febrer de 1936.

Els resultats van ser:

Electors: 13.553.710 Participació: 72%

Dreta ( 45,65% ): 4.503.524 vots ( 124 escons ).

Centre ( 5,34% ): 526.615 vots ( 51 escons ).

Esquerra ( 49,01 % ): 4.654.116 vots ( 278 escons ).

El canvi de postura política del PNB ( ara favorable a l’Esquerra ) va determinar l’abrumadora majoria en escons per al Front Popular d’Esquerra. Les forces antidemocràtiques de l’Estat no podien tolerar-ho i van portar a terme el cop militar.

MeNTrestant a BAnyOLeS...

A Banyoles, les municipals de 12 d’abril de 1931 van fer-se per mitjà de llistes obertes. Els homes de més de 25 anys eren 1488. Cada elector podia votar cinc candidats. Amb una abstenció del 18% hi va haver: 554 votants i 2.769 vots de dreta, contra 546 i 2.729 vots d’esquerra. Vuit banyolins van decidir el resultat!

Els 7 regidors de dreta: Pere Ametller, Miquel Boix, Josep Corominas, Rafael Hostench, Manuel Prat, Esteve Costa, Narcís Malagelada i els 6 d’esquerra: Francesc Boixó, Jacint Masgrau, Joan Duran, Amadeu Vilardell, Joan Gussinyé, Ramon Mata. En front de la proclamació de la República, els regidors de dreta van permetre un alcalde d’esquerres: Jacint Masgrau, d’Acció Catalana.

Les segones municipals es van fer el 14 de gener de 1934. Van votar 2.830 persones, i els resultats van ser:

Esquerres, 1.471 vots (51,97%) i onze regidors ( ERC: Jaume Masó, Joan Aulina, Josep Ametller, Josep Oliveras, Amadeu Tomàs, Joan Boschmonar; Acció Catalana: Jacint Masgrau; Federació Agrària Social Obrera: Josep Carles, Joaquim Juanola, Joaquim Cufí, Lluiís Oliva )

Dretes, 1.359 vots ( 48,03% ) i sis regidors ( Joan Tarradas, Joan Prat, Isidre Plamada, Miquel Boix i Tomàs Serra ).

El nou alcalde, Jaume Masó, d’ERC, i la resta de regidors van ser empresonats en els fets d’octubre de 1934. Un govern municipal no democràtic va regir la ciutat fins al triomf del Front Popular, que va retornar l’alcaldia a Jaume Masó i després de la seva dimissió, a Jacint Masgrau.

Per l’octubre de 1936, en mig de la guerra civil, són exclosos els regidors de dretes dels ajuntaments i aquests esdevenen revolucionaris, amb participació de sindicats i partits d’esquerres. Es succeeixen els alcaldes: Benet Dilmé, de la CNT, Josep Ametller, d’ERC, Josep Verdaguer, de CNT, Josep Cruells, d’ERC, Llorenç Busquets del PSUC, i, finalment, de nou, Jacint Masgrau.

El 8 de gener de 1939 tornen els alcaldes antidemocràtics durant 4 dècades...

Fotografies dels actes del dia 12 d'abril

2008-04-13T15:34:00.011+02:00

Col·loqui

una quarentena de persones asiteixen al col·loqui celebrat en el Museu Darder, en el qual vam tenir el plaer d'escoltar a Jordi Galofrè.
Brindis per la II Repúblpica
Exposició a la Bilbioteca

TrEBaLLaDoRs/es

2008-04-11T23:52:00.003+02:00

La Segona República va ser una República burgesa, que venia a trastocar un sistema fonamentalment feudal. Aquesta contradicció es va traduir en un conjunt de lleis avançades i progressistes, difícils d’aplicar en un context de crisi econòmica general i amb l’aferrissada oposició dels patrons i de les multinacionals llavors establertes al país; que retrocedíen amb el període de govern de la dreta, i que van acabar donant un salt endavant a partir de febrer de 1936.

Els treballadors van ser els protagonistes de totes les transformacions: els sindicats obrers ( UGT, 200.000 afiliats; CNT, 800.000 ) i els partits socialistes de totes les tendències van portar a terme tant les mobilitzacions que van fer caure la monarquia, com les que van fer fracassar el cop militar.

El primer article de la Constitució de 1931 definia Espanya com una República de treballadors de totes classes, i se subordinava la propietat a la utilitat social. S’establia la negociació col·lectiva, el dret de vaga, vacances pagades, jurats mixtes per resoldre els conflictes col·lectius

MeNTrestant a BAnyOLeS...

A Banyoles no tot va ser fàcil. La República arriba junt amb la crisi de 1929. L’atur castiga, sobre tot els paletes, i l’Ajuntameny va haver de cercar feines per paliar l’atur: ampliació del cementiri, obres de clavagueram.

Però és interessant ressaltar que, malgrat el què deien les lleis, a Banyoles no es treballaven 8 hores. Per exemple, l’alcalde Jacint Masgrau, es va comprometre a fer complir la jornada de vuit hores tan sols si la majoria de treballadors la reclamàven, i es va inhibir en fer complir la prohibició del treball de menors. Aiximateix, l’Alcalde s’enorgullia de la ressolució de tots els conflictes en què li havia estat demanada la intervenció evitant que es produís cap vaga.

Les coses van canviar de cop amb l’esclat de la guerra civil. Llavors és quan es porten a terme les col·lectivitzacions de moltes empreses banyolines, i els sindicats obrers prenen un protagonisme molt fort en la vida econòmica de la ciutat.

2008-04-08T22:59:00.002+02:00

A partir del pròxim dissabte dia 12 d'abril
estarà penjada l'exposició sencera.
Recordeu però que les fotogràfies no es penjaran
fins que l'exposició hagi acabat.

Video presentació de la II República

2008-04-08T15:56:00.000+02:00

Vídeos sobre la II República

2008-04-07T23:10:00.002+02:00

2008-04-01T17:24:00.002+02:00

2008-03-31T11:55:00.001+02:00

Aquesta és la web de l’exposició amb el nom “ La II República amb poques paraules”

Exposició que es farà a la Biblioteca de Banyoles del 12 al 30 d’abril

La web tindrà totes les explicacions de l’exposició sense fotografies, quan s’hagi acabat l’exposició s’hi adjuntaran totes les fotografies per tal de que també estiguin al web.
Aquesta web no tancarà després de l’exposició sinó que romandrà oberta per a tothom que vulgui cercar informació sobre aquesta època a Banyoles.

El PSC de Banyoles rebutja que es pengi la bandera de la República a l'ajuntament

2008-03-31T11:48:00.000+02:00

dissabte, 29 de març de 2008>
R.E.. Banyoles
La moció d'ICV de Banyoles, en què es proposa, entre altres qüestions, que cada 14 d'abril es pengi la bandera de la República a la façana de l'ajuntament, no tindrà el suport del grup del PSC. El seu portaveu, Jordi Bosch Barraca, va manifestar ahir que troba la idea de la bandera tricolor «fora de lloc».
Si es modifica aquest aspecte de la moció, «se'n pot parlar», va afegir-hi Bosch, que és primer tinent d'alcalde. El document, que s'ha de debatre en el ple de dilluns vinent, tindrà el suport d'ICV i ERC i, si no s'elimina la part de la bandera, és poc probable que CiU, el principal grup del govern, hi voti a favor.

Moció per retre homenatge a les persones que van treballar pels ideals de llibertat, solidaritat i justícia a la Segona República

2008-03-27T15:35:00.000+01:00

ICV-Independents de Banyoles pretén el reconeixement públic d’aquells valors que, malgrat la seva persecució durant els llargs anys de la dictadura franquista, han acabat per ser assumits per l’actual sistema democràtic i per permetre-n’s una convivència pacífica i civilitzada.

Aquesta iniciativa vol impulsar, en el marc de la recuperació de la memòria històrica, un consens entre totes les forces polítiques, socials i ciutadanes sobre el valor de l’esforç,la generositat, la valentia, la coherència, la implicació i la imaginació amb què van apostar els nostres antecessors per aquells valors, sovint posant en joc la seva vida o la seva seguretat; i la necessitat de cercar formes de mantenir viu en el temps present aquest record i posar-lo de manifest públicament i periòdica.

Aquest reconeixement no és solament merescut, sinó urgent, si volem que els veritables protagonistes el puguin presenciar.

ICV-Independents emmarca aquesta proposta en un seguit d’actuacions commemoratives d’aquest 77è aniversari, que inclou una exposició, un col·loqui i un audiovisual.

Exposició

2008-03-24T22:26:00.000+01:00

Del 12 al 30 d'abril a la Biblioteca de Banyoles

Hi estas convidat/da!!!!

la inauguració serà el pròxim dissabte 12 d'abril al Museus Darder amb un col·loqui i un brindis